|
El Partit Obrer Revolucionari
El Partit Obrer Revolucionari es va fundar en la
clandestinitat l'estiu del 1974. Els darrers crims del dictador
Franco mataven la por, provocaven l'ira dels treballadors i de la
joventut i la solidaritat de tots els pobles d'Europa, i anunciaven
que el règim franquista era ja una fera acorralada.
El nostre partit, que en aquells primers anys
s'anomenava PORE (Partit Obrer Revolucionari d'Espanya), fou fundat
per un sector del trotsquisme que va sorgir del moviment obrer i
estudiantil antifranquista de les darreries dels anys seixanta. Tota
l'etapa final del franquisme es va caracteritzar per l'extraordinària
creativitat política i per la diversificació dels grups de
militants revolucionaris. Semblava com si la joventut obrera i
estudiantil, que amb prou feines despertava de dècades d'emmordaçament
i d'aïllament internacional, volgués assimilar com abans millor
"fins a la darrera paraula" del pensament i de la tècnica
dels revolucionaris de tots els països i de totes les èpoques.
Els partits que vivien bàsicament a l'exili (com el
PSOE) i que no van aconseguir de fondre's amb els nous moviments
obrers i populars, sobretot amb les Comissions Obreres, durant
aquells anys van quedar marginats a la cuneta i només en van sortir
quan la mateixa burgesia els va necessitar i els va cridar per
frenar l'oposició revolucionària. El mateix PCE, en els moviments
obrers i juvenils clandestins, va començar a ser excedit per
l'esquerra, escindit, desafiat per una nova avantguarda. L'extrema
esquerra de les Comissions Obreres i dels altres organismes de
lluita va donar pas a nous grups polítics que refusaven la política
de "reconciliació nacional" del PCE i als seus mentors
del Kremlin. Molts d'aquests grups van buscar ajut i direcció a Pekín
durant un temps i, més endavant, en l'Albània d'Enver Hoxa. Però
una altra part es va unir al marxisme revolucionari independent, és
a dir, als partidaris de la Quarta Internacional, als corrents del
trotsquisme.
Allí comença la història del nostre partit, que
és una branca del trotsquisme i que, des de les seves primeres
passes, ha estat implicat en els esforços internacionals per
reconstruir i desenvolupar la Quarta Internacional. Avui el POR
milita en el corrent trotsquista anomenat Unitat Internacional dels
Treballadors.
Unes línies sobre el trotsquisme. Els trotsquistes
som una branca del tronc comunista,que es va esqueixar del tronc
"oficial" en temps de Stalin, quan el poder soviètic i la
Internacional Comunista van topar amb difícils desafiaments. La
fracció de Stalin va subordinar els interessos de la revolució
proletària arreu del món als interessos d'una nova casta social,
la burocràcia, relativament privilegiada en la Rússia aïllada,
endarrerida i rodejada per l'imperialisme. Els principis del
leninisme van ser adaptats i abandonats per instaurar a la Unió
Soviètica un nou règim de dictadura i de privilegis d'aquesta
burocràcia. Lev Trotski, dirigent de la revolució russa del 1917 i
fundador de l'Exèrcit Roig, que moriria assassinat per un agent de
Stalin el 1940, va encapçalar la resistència dels comunistes
contra el poder de la burocràcia i contra la degeneració burocràtica
de la Tercera Internacional. Poc abans que el mateix Stalin dissolgués
la Tercera Internacional com a contrapartida de les seves aliances
amb les potències imperialistes, Trotski i els seus partidaris van
fundar la Quarta Internacional per mantenir vius els principis i mètodes
del marxisme revolucionari, que han inspirat a successives
generacions de comunistes independents de Moscou i a diverses tendències
polítiques que, genèricament, reben el nom de "trotsquistes".
El POR, doncs, pertany a aquest moviment.
El POR va lliurar les seves primeres batalles en
l'anomenada "època de transició". Formàvem part de la
gran minoria que volia aconseguir un canvi revolucionari i no pas
aquesta Monarquia capitalista vinculada a l'Europa de les grans
multinacionals contra la qual es van estabellar les grans esperances
del final del franquisme. Els pactes del franquisme, sense Franco,
amb els dirigents oportunistes de l'exili i l'oposició, plasmats en
la Constitució monàrquica, els Pactes de la Moncloa i els Estatuts
d'Autonomia, van contenir la maror de les reivindicacions obreres més
radicals i van aïllar partits com el nostre.
Després, tretze anys de felipisme van acabar amb
gairebé tots els alttres partits de l'extrema esquerra. No van
acabar amb el POR, però el van sotmetre a una dura prova. Ara la
situació es torna de nou favorable per a la construcció d'un
partit revolucionari de la classe treballadora. L'avantguarda més
militant s'ha separat amb indignació del socialisme burgès, del
felipisme. La nova generació, la que treballa en les condicions
dels contractes-"basura", del prestamisme i la precarietat,
de la supressió de drets obrers, aquesta nova generació
s'incorpora a la lluita i aporta noves forces, noves idees,
entusiasme i ganes d'aprendre del passat i d'enfrontar el futur amb
ambició. Aquesta joventut és la que pot dur a l'èxit un nou
partit revolucionari i tornar a donar confiança i ànim als millors
i més veterans lluitadors.
Les activitats del nostre partit són les comunes al
moviment obrer, juvenil i ciutadà. Participem en les eleccions,
unes vegades amb les nostres pròpies candidatures de propaganda -que
parlen clar i català-, altres vegades ajudant a d'altres partits
d'esquerra -menys conseqüents però amb més possibilitats de vot-
a guanyar posicions en parlaments i ajuntaments. Els nostres
afiliats també són actius en els sindicats obrers per tal d'ajudar
a organitzar el moviment de vagues i de reivindicacions i per
lluitar, des de dintre mateix, contra els caps aburgesats i contra
l'esperit conciliador i de desànim que hi predomina. Entre els
estudiants, als barris i a tot arreu on som, ens integrem en les
associacions unitàries que hi hagi per lluitar plegats.
Seguint la tradició comunista, els nostres afiliats
es reuneixen en petites agrupacions per millorar la seva comprensió
de les tasques i dels objectius revolucionaris, per planificar la
feina a fer en el sindicat, el veïnat, l'empresa o el centre
d'estudis d'una manera col·lectiva, en equip, i per fer a tot arreu
una bona propaganda de les idees revolucionàries i organitzar el més
eficaçment possible les mobilitzacions populars.
En el Programa del POR es resumeixen les nostres
idees i els nostres objectius. El primer capítol exposa la nostra
ideologia: com veiem la societat en què vivim i com volem
transformar-la d'arrel. El segon capítol exposa les mesures pràctiques
que ens semblen més urgents i necessàries, aquelles per les quals
hem de lluitar avui en dia amb més fermesa. La tercera part mostra
la línia de conducta que segueix el nostre partit en relació als
altres partits obrers o d'esquerres, als sindicats i als grups
revolucionaris afins al nostre.
Després vénen els Estatuts, on s'explica com ens
organitzem i on consten els drets i deures dels nostres afiliats. I
al final d'aquest fulletó, expliquem què cal fer per afiliar-se al
POR i com es pot contribuir al triomf dels nostres objectius.
|