L'intent d'apartar el jutge Garzón és una operació en què conflueixen l'extrema dreta, el PP i sectors reaccionaris de la judicatura per evitar que es reobri la investigació i judici sobre els crims del franquisme.
[Declaració del Partit Obrer Revolucionari - Quarta Internacional] Contra els atacs a Garzón. Una reforma democràtica de la justícia

L'intent d'apartar el jutge Garzón és una operació en què conflueixen l'extrema dreta, el PP i sectors reaccionaris de la judicatura per evitar que es reobri la investigació i judici sobre els crims del franquisme.

Denunciem aquests fets com antidemocràtics. Volem saber la veritat sobre els crims del franquisme i recuperar la memòria dels que van patir tortura, presó i mort.

Aquesta operació pretén també paralitzar l'evident relació de corrupció de la trama Gürtel i el PP i donar un nou cop favorable a una posició judicial obertament de dretes i reaccionària. Cal reaccionar! No podem permetre fer marxa enrere en els nostres drets. No podem permetre que uns jutges que no són elegits democràticament puguin prendre decisions contràries als drets democràtics.

Cridem a participar en els actes de suport contra els atacs a Garzón convocats pels sindicats i altres associacions solidàries.

Que avui sigui necessari defensar el jutge Garzón no vol dir compartir les seves actuacions. Ell mateix forma part de l'Audiència Nacional, continuadora de l'infaust Tribunal d'Ordre Públic franquista, i algunes de les seves actuacions han tingut poc a veure amb una posició democràtica de la justícia, com no investigar evidents causes de tortura o avalar el tancament de publicacions basques o l'abús d'acusacions de terrorisme sense base certa.

En aquesta campanya dels sectors més reaccionaris de la judicatura hem vist també com el Tribunal Constitucional porta més de quatre anys sense prendre una decisió sobre l'Estatut de Catalunya amb jutges que fa més de dos anys que havien d’haver dimitit i amb resolucions prèvies que pretenen retallar el que el poble català, el seu Parlament i el Congrés espanyol havien aprovat.

La sentència sobre Egunkaria és un altre exemple de com un sector de la judicatura pot arribar a pervertir la democràcia. L'únic diari que en aquella època s'editava en basc va ser tancat per un jutge de l'Audiència Nacional en un evident atac a la llibertat d'expressió i ara, set anys després, un altre jutge declara obertament que el tancament va ser de "dubtosa constitucionalitat", però l'enorme mal ja està fet i serà necessari reparar-lo.
El conjunt d'aquestes actuacions ha obert una evident crisi entre l'aparell judicial que sembla viure encara en temps del franquisme i la majoria de l'opinió pública que veu com els jutges posen en perill drets i conquestes democràtiques. L'anomenada independència del poder judicial no és més que una pantalla per tapar la deriva antidemocràtica del poder judicial, l'intent de ser un contrapoder de les institucions elegides pel poble.

El Pacte d'Estat de la Justícia que en el seu dia van signar el PP i el PSOE està impedint una àmplia, profunda i urgent reforma de la justícia. Una justícia democràtica significa que els jutges i els fiscals siguin elegits per sufragi universal, com ara es fa als Estats Units. Cal acabar amb el fet que uns quants senyors imparteixin justícia al marge del poble. Reformar la justícia és que es renovi el Tribunal Suprem i el Constitucional, fent dimitir els jutges el mandat dels quals ja hagi caducat i que siguin elegits en sessió pública pel Congrés, en comptes de fer-ho en pactes secrets dels partits majoritaris. Com també és democràtic que es dissolgui l'Audiència Nacional, que és la continuadora del TOP franquista, i la implantació efectiva dels jurats populars, perquè la ciutadania pugui participar en l'exercici de la justícia i no quedi en mans d'una capa d'alts funcionaris especialitzats i aliens al poble.

20 abril 2010

UNA REFORMA DEMOCRÀTICA DE LA JUSTÍCIA