UNITAT I MOBILITZACIÓ PEL CANVI. Aquesta ha de ser la resposta per canviar la situació. [DECLARACIÓ DEL POR]

Hi ha dues dades que resumeixen el resultat d'aquestes eleccions europees: la primera és que només un 43% de la població europea ha acudit a les urnes (només un 46% ho ha fet a l'estat espanyol); i, la segona fa referència al fet que la dreta s'ha imposat a la majoria dels països europeus i que el PP ha guanyat a Espanya. Han guanyat aquells que són els responsables de la profunda crisi econòmica, els defensors del neoliberalisme més extrem, dels banquers, de les multinacionals, de la desregularització, de la retallada de drets... són ells els que surten reforçats després d’aquestes eleccions. No cal ocultar la realitat, cal mirar-la cara a cara per aprendre’n i treure’n les conclusions necessàries per poder canviar la situació.

La gestió del capitalisme no és la resposta
És paradoxal que davant d’una de les crisis econòmiques més profundes dels últims decennis, amb milions de desocupats a tota Europa (quatre d'ells a Espanya), amb milers i milers d'acomiadaments, amb un descens del nivell de vida de les classes treballadores, amb amenaces de nous atacs per part de les patronals i els governs... la resposta de la majoria de la classe treballadora i de la joventut sigui una abstenció enorme. I el que encara és més paradoxal és que el vot que s'ha expressat dóna la majoria als partits de la dreta burgesa. Cal tenir present que la manca de legitimitat i credibilitat d’un projecte europeu pot estar darrere de l’abstenció. Durant la campanya electoral s'ha parlat de tot menys d'Europa.
Amb l'excepció de Grècia, la dreta ha vençut en la resta d'Europa, i en alguns països amb avanços importants d'opcions d'extrema dreta. Allí on governa un partit que representa directament els interessos de la burgesia aquests han aconseguit mantenir la seva majoria (França, Alemanya, Itàlia); per contra, en els països on governen els socialistes (Espanya, Portugal) aquestes opcions han estat derrotades.
Les particularitats nacionals, el caràcter de les eleccions que no decidien sobre els governs, una campanya sense continguts... no són excusa per explicar l'abstenció que en la seva major part correspon a les capes de gent treballadora i jovent. Cal buscar les raons en l'absència d'interès pràctic, en la manca de perspectives pel que fa a la solució dels problemes de la gent, en la manca de projectes polítics que animin i entusiasmin des de posicions d'esquerra. Aquestes són algunes de les raons del descens generalitzat dels partits socialistes. Quan una crisi econòmica com l'actual que és causada per les polítiques neoliberals ha posat en qüestió el funcionament del propi sistema capitalista, la resposta no pot limitar-se a la que ofereixen els partits socialistes, la simple gestió sense trencar amb les polítiques imperants, imposades per les grans multinacionals, no és suficient.

Mobilització i polítiques d’esquerra
El resultat electoral de les opcions que estan més a l'esquerra dels socialistes i les polítiques socioliberals tampoc ha estat molt prometedor. A tota Europa s'han presentat diverses candidatures que s’oposen a les polítiques neoliberals, que representen polítiques de ruptura amb el capitalisme, de confluència de diferents organitzacions que es basen en la mobilització de les masses treballadores. Esquerra Unida ha mantingut els dos eurodiputats que tenia però ha perdut 60.000 vots respecte a les anteriors eleccions europees. Per la seva banda, Iniciativa Internacionalista no ha arribat a assolir cap diputat i l'Esquerra Anticapitalista s'ha quedat amb un 0,16% dels vots. A Itàlia, Refondazione Comunista s'ha quedat fora del Parlament. Die Linke d’Alemanya manté les seves posicions amb 8 diputats. A Portugal, s'ha produït un avanç important ja que el Bloco de Esquerda assoleix tres diputats, passant a ser la tercera força política del país, i el Partit Comunista n’aconsegueix dos. Entre ambdues forces reuneixen un 21% de l’electorat. Una perspectiva esperançadora.
A França, el Nou Partit Anticapitalista frega el 5% dels vots però es queda fora del Parlament, mentre que el Front d'Esquerra (aliança entre comunistes, socialistes d'esquerra i trotsquistes) reuneix el 6% i assoleix 4 eurodiputatts.
Les eleccions han desmuntat la idea que la crisi econòmica capitalista reforçaria automàticament les opcions més a l'esquerra, aquelles que estan més lligades a la mobilització sindical. Les importants mobilitzacions de masses a França i Grècia, l’inici d'altres mobilitzacions sindicals a Espanya i Portugal, no han estat suficients per a revertir la situació. Encara no són suficientment àmplies i amb objectius prou clars com perquè la gent treballadora pugui establir una relació entre les propostes de ruptura amb les polítiques neoliberals de caràcter progressiu i/o anticapitalistes i les experiències pràctiques de resposta a la crisi. La necessitat d'establir aquesta relació és la condició necessària perquè avancin realment les posicions més d'esquerra, més alternatives i més decidides a lluitar contra el sistema capitalista.

Unitat per canviar de rumb
La perspectiva d'una Europa en crisi i governada per les polítiques de la dreta fa encara més urgent la necessitat del canvi de rumb de les polítiques i de l'acció de la classes treballadores. La primera condició és la unitat. Per a respondre a les conseqüències de la crisi capitalista, perquè les polítiques de la dreta no imposin retallades antisocials i antidemocràtiques... cal portar la resposta cap al camp de la lluita i la mobilització. I això passa per la unitat a tots els nivells: des del terreny sindical i fins als moviments socials. Només així podrem dotar a la mobilització del màxim de força. Cal utilitzar els càrrecs electes per a amplificar la veu dels que lluiten. Cal assolir el màxim d’unitat en el terreny polític, fins i tot amb els socialistes, per a combatre la dreta. Cal reunir les forces de les diverses organitzacions que lluiten contra el neoliberalisme per definir propostes alternatives a la crisi capitalista que defensin la millora dels drets socials i democràtics de les classes treballadores. Cal unir-se per aconseguir mesures diverses com ara més polítiques i inversions públiques i menys diners a la banca i a les multinacionals; més drets, millor educació i sanitat; menys hores de treball per poder repartir l'ocupació; impostos progressius pels que més tenen...

Unitat, unitat i unitat contra la dreta i les seves polítiques
Per a assolir el canvi és necessari reconstruir des de baix, a tots els àmbits socials i associatius, les relacions entre la militància política i la gent treballadora de manera que es pugui trencar la dinàmica abstencionista i que es pugui reconstruir els llaços entre els interessos pràctics de la gent treballadora i les propostes de l'esquerra. Només així serà possible que s’esdevinguin els primers èxits; uns èxits que donin la força i la confiança suficients per reorientar de nou l'acció contra els veritables responsables de la crisi i el sofriment de les classes treballadores: els capitalistes i les seves polítiques; representades majoritàriament pels partits de la dreta.
En el marc d'Izquierda Unida, d’EUiA i d’Ezker Batua, és necessari, a més, posar en el centre del pla de treball el fet de refundar un moviment polític que sigui la representació i la confluència de les diverses experiències, tendències i moviments que vulguin aixecar un procés alternatiu a les polítiques neoliberals.

Partit Obrer Revolucionari (Quarta Internacional)
9 de juny de 2009

ELECCIONS EUROPEES: GUANYA LA DRETA