Aquest govern tripartit de les esquerres no fa, en les coses fonamentals, polítiques que afavoreixin a la gent treballadora. Si més no quan el president de la Generalitat defensa la congelació salarial, es succeeixen els ERO’s, es privatitza a l’ensenyament i la salut, s’aplica el Pla Bolonya, la seguretat és la de la porra, el transport públic minva, insuficients els re-cursos per la Llei de Dependència, o per l’eradicació de la violència masclista. Un govern d’esquerres ha de fer polítiques d’esquerres

No al govern de CiU. No a la socialvergència

Aquest govern tripartit de les esquerres no fa, en les coses fonamentals, polítiques que afavoreixin a la gent treballadora. Si més no quan el president del la Generalitat defensa la congelació salarial, es succeeixen els ERO’s, es privatitza a l’Ensenyament i la Salut, s’aplica el Pla Bolonya, la Seguretat és la de la porra, el Transport públic minva, insuficients els recursos per la Llei de Dependència, o per l’Eradicació de la violència masclista, a Habitatge.
En canvi, aquest govern dialoga força amb els grans propietaris i empresaris, se’ls hi atorga concessió rere concessió, es fa pactes nacionals que afavoreixen els poderosos; a l’estat s’abaixen els impostos de la grans empreses i fortunes. El Finançament s’ajorna indefecti-blement.
Les polítiques d’aquest govern afavoreixen fonamentalment a les classes socials burgeses, a les dretes.
Són les polítiques de les dretes, gestionades i liderades per les esquerres, les que fan minvar el suport social al govern, les que confonen i desencisen a la gent treballadora, les que obren les portes a un govern de dretes de CiU, o de socialvergència (PSC-CiU).
A Euskadi, el pacte PSOE-PSE-PP és un oprobi, una immensa llosa per la població i l’esquerra basca i estatal. El PSOE obre les portes al PP. El govern de l’estat gira més a dreta i es recolza en el PP.
En aquest context, les càrregues repressives violentes dels Mossos d’Esquadra del dia 18 de març, s’han tancat en fals per part del govern, i de la Conselleria d’Interior.
En comptes de defensar al jovent i la ciutadania agredida, s’ha anat a ignorar el destret, a tapar els vies d’aigua, amb l’exculpació dels agressors i els seus plans operatius de conse-qüències polítiques nefandes.
El cessament del cap de policia (Mossos) Rafel Olmos és una cortina de fum. El que manca és una depuració complerta. Ens cal posar distància amb la repressió i els cossos de segure-tat que l’ensenyen i practiquen. El principal objectiu polític d’aquests cossos i institucions de seguretat repressiva és la de mantenir el sistema existent, de reprimir i impedir la trans-formació social i política. L’esquerra transformadora beu oli fent de responsable política dels guardians del sistema social i polític burgès, amb el cant de sirena del vernís gestor de certes esquerres.
Els líders de la coalició ICV-EUiA, el conseller d’Interior, el secretari, resten hostatges dels poders fàctics. L’ascens de Joan Delort és un nou pont vers la socialvergència, amb l’afebliment de l’esquerra governamental.
A Interior s’estableix una cohabitació nefanda entre una eco-seguretat fallida i la continuïtat repressiva de CiU. S’inaugura una eco-social-vergència, blindada pel president Montilla (PSC), la consellera de Justícia (Montserrat Tura), amb el vist-i-plau de CiU, i ERC. Guanya la social-vergència, perd l’ecoseguretat.
El govern tripartit està assetjat pel govern de l’estat i el PSOE, accentuat després del pacte amb el PP a Euskadi. I el que provoca el rebuig són les seves polítiques impopulars. Defen-sar aquestes polítiques per mantenir el govern és un deliri que ens posa en mans del xantat-ge de la dreta. La millor manera de defensar un govern d’esquerres, i d’un tomb cap a l’esquerra, per part d’aquestes esquerres timorates (tant curoses i servils amb les dretes), és la d’aconseguir la mobilització social, no cedir a les imposicions dretanes, i l’acció parla-mentària de denúncia de les concessions als poderosos.
El POR hem defensat i defensem la conveniència, necessitat i utilitat, d’una coalició entre IU-ICV-EUiA per les properes eleccions europees. Malgrat els ressentiments lògics del jovent, el que avui no sobra és la coalició, i com més àmplia millor. Enguany el que sobra és la imatge de porra i bota repressora agressiva violenta incrustada a ICV. El que sobra és que la coalició segueixi a Interior. Ens cal prendre distàncies de la maldestre imatge i de la causa que la provoca.

Coalició IU-ICV-EUiA SÍ!
Interior NO!

Consell de Catalunya del POR

UN GOVERN D'ESQUERRES HA DE FER POLÍTIQUES D'ESQUERRES