El 26 de juliol va morir als 79 anys Pierre Broué, militant i historiador trotsquista. Nascut en 1926 va participar en la resistència francesa contra l'ocupació nazi i es va afiliar a les Joventuts Comunistes. Va ser expulsat acusat de “trotsquista”, el que li va permetre apropar-se al trotsquisme i a la IV Internacional.
En la seva vida va saber unir l'activitat militant revolucionària amb l'estudi i la investigació sobre la història del moviment obrer.
Durant anys va ser dirigent de la OCI (Organització Comunista Internacionalista) una de les importants organitzacions trotsquistes franceses i fins al final dels seus dies va mantenir la seva activitat investigadora i militant, buscant el reagrupament dels marxistes revolucionaris per a la nova fase de lluites que s'aveïnen.
Pierre Broué va ser un mestre per a la generació de revolucionaris forjada en els anys 60 i 70. Els seus llibres sobre la revolució espanyola, la revolució alemanya de 1918 o la història del partit bolxevic van ser una font de lliçons i coneixement, també de restabliment de la veritat contra les mentides que el estalinisme havia introduït en el moviment obrer.
Els seus escrits sobre la revolució hongaresa de 1956, la invasió de Txecoslovàquia pels tancs russos en 1968, els Processos de Moscou i els crims del estalinisme, van permetre que revolucionaris de tot el món poguessin apropar-se a la història i al marxisme amb altres ulls, amb la mirada crítica de la veritat científica. La seva monumental biografia de León Trotsky, les seves investigacions sobre la lluita de l'Oposició d'Esquerra a la Unión Soviètica de Stalin, les valuoses publicacions dels Cahiers León Trotsky van ser fonamentals per a conèixer la varietat i riquesa del moviment trotsquista internacional.
Amb ell perdem a un d'aquests dirigents que va saber transmetre a les noves generacions el valor i l'entusiasme per l'estudi i la pràctica política com mitjans per a transformar la societat. Els seus llibres seguiran sent una eina de coneixement i de lluita.