Els darrers documents coneguts del “cas Millet” deixen clar com la trama corrupte controlada per Millet desviava cap a persones que tota la premsa vincula a Convergència –el partit d’Artur Mas i Jordi Pujol- i la seva Fundació Trias Fargas.
Els darrers documents coneguts del “cas Millet” deixen clar com la trama corrupte controlada per Millet desviava cap a persones que tota la premsa vincula a Convergència –el partit d’Artur Mas i Jordi Pujol- i la seva Fundació Trias Fargas.

L’import era del 4% d’algunes de les obres adjudicades pels dirigents de CiU –entre ells, Felip Puig, aquell moment responsables del Departament d’Obres Públiques-, obres com la línia 9 del metro o les adjudicades a l’empresa Ferrovial.

El 3,5% pel partit i el 0,5 pel Palau...perdó per Millet i Montull. Comissions que les empreses han seguit pagant fins l’any passat, malgrat el canvi de govern el 2003 a Catalunya!!!
Abans ja havíem conegut els convenis entre la Fundació del Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas –més de 600.000€- o el xec per Àngel Colom per aixoplugar els deutes del seu partit fiasco, creat amb Pilar Rahola, desprès que un alt dirigent del partit d’Artur Mas i Jordi Pujol li recomanés anar a parlar amb Millet, segons ell mateix va admetre. Poc desprès es va fer militant de CiU.

Mentrestant tot això es coneix, alguns diaris en presenten les proves en forma de documents, el jutge del “cas Millet” continua amb la seva tramitació que de tant lenta semblaria feta a mida de CiU perquè res no es sàpiga amb certesa fins no arribar a les eleccions catalanes, mentre la jutge del “cas Hotel del Palau” va tant ràpid que els primers imputats de tot l’afer són el regidor i els responsables d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (quin preu més gran pagarà el PSC per la seva connivència amb el món dels negocis convergent!!!!)... que passa a la Comissió parlamentària creada per investigar el “presumpte fiançament irregular de CiU dins del cas Palau”, incloses les campanyes electorals?
Només una paraula pot definir-la: OMERTA.

És com en el llenguatge de la màfia es coneix al silenci imposat. Ningú parla, cap empresa recorda res, els principals responsables s’acullen al dret a no declarar... (tot sota l’atenta mirada del parlamentari de CiU, Jordi Turull, que aprofita per recordar que els imputats estan vinculats al PSC, ell mateix s’oblida que era el Gerent de l’Ajuntament de Sant Cugat on Millet també cobrava el 4% de les obres adjudicades a Ferrovial). Aquesta és la transparència amb la qual CiU diu que vol governar?

Val a dir que a CiU la torrada mai li cau pel cantó de la mantega... La sentència de l’Estatut és la seva gran oportunitat!!!. Primer que es parli el menys possible de la corrupció que vincla Millet amb el seu finançament il•legal xifrat en més de 6 milions d’euros i segon embolcallar les seves vergonyes sota la senyera, una senyera cada vegada més gran. Els seus dirigents i els mitjans de comunicació afins (La Vanguardia en primer lloc) demanen a totes hores Eleccions avançades: eleccions per fer front a la sentència, per tenir un govern fort ... el que no diuen és que la convocatòria d’eleccions dissoldria la Comissió parlamentària, però sobretot si arriben al govern els serà molt més fàcil desviar, manipular o crear cortines de fum per acabar sortint-se’n del que és el cas de corrupció més gran patit mai a Catalunya.

COM CiU FA PAI$