Crònica de la mobilització de les netejadores gironines en defensa del seu lloc de feina i de les condicions de treball.

SI ENS REBENTEN EL CONVENI, ESTEM VENUDES.

Que hi han feines que estan mes ben vistes que d’altres; es una realitat. Tot i això, que totes les feines en tant que eines de subsistència dels treballadors que les desenvolupen i elements de progrés de la societat on es duen a terme, son igual de legítimes i de dignes, es un fet que hom no té tan clar.

Des de fa temps la Generalitat de Catalunya te projectat centralitzar tots els Serveis Territorials dels Departaments a Girona, en l’edifici de l’antic Hospital Santa Caterina. La inversió ha estat considerable i el resultat un conjunt arquitectònic on conviuen elements amb segles d’antiguitat amb modernes tècniques d’aprofitament energètic, nous materials de construcció etc. Amb el trasllat treballaran prop de 850 funcionaris en el diferents Departaments. Aquest projecte destinat a millorar encara mes la imatge del centre de Girona, però, té les seves parts fosques que es localitzen, sorpresa, a la baula més feble: en aquest cas les dones de la neteja.

Fins ara cadascú dels diferents Departaments disseminats per Girona, contava amb el seu propi servei de neteja, entre 40 i 60 dones que treballaven per diferents empreses concessionàries. En centralitzar-se tots els serveis en un sol edifici; la Vicepresidència de la Generalitat, va licitar un concurs per oferir el servei de la neteja a les empreses que estiguessin interessades. En aquest procés, però, no s’ha tingut en compte la plantilla que fins a les hores realitzava el servei: segons el Conveni Autonòmic d’Edificis i Locals, la nova empresa concessionària ha de subrogar les antigues treballadores, sense aquesta garantia que vincula treballadores amb el lloc de treball, les netejadores estarien venudes, i les empreses de neteja actuarien com a simples ETT’s encobertes.

Una de les clàusules que la Generalitat ha publicitat al concurs, ha esta que la nova empresa ha de contractar una majoria de persones amb discapacitats físiques i sensorials; en un exhibició d’hipocresia “progre”, ja que el darrer motiu d’aquesta decisió és merament econòmic: a mes de rebre bonificacions per aquests tipus de contractes, aquests treballadors cobren fins a un 30% menys (un càstig per la seva discapacitat?), i representa un absolut menyspreu cap a les treballadores que des de fa anys defensaven aquesta la feina; en aquests moments ni les empreses sortints ni l’entrant es volen responsabilitzar de les treballadores, que es troben en un surrealista llimb laboral.

La situació encara es complica mes, ja que si la Generalitat es surt amb la seva i acaba rebentant el conveni, pot crear-se un precedent que enfonsi la precària estabilitat de milers de dones de la neteja, escombriaires, vigilants de seguretat, conserges, etc.
Els nostres adversaris no son els nous treballadors, ens sembla molt correcte que des de les administracions es vulgui incentivar la creació de llocs de treballs per als col•lectius mes vulnerables de la nostra societat, però no a base de construir amb aquests col•lectius un lumpen amb el que dinamitar els drets que durant tant de temps ens ha costat conquerir, ells també mereixen un treball i una remuneració dignes.

Per tot plegat des de la Federació d’Activitats Diverses de CCOO, em decidit plantar cara amb totes les forces i amb totes les conseqüències: a mes de la via judicial, hem optat per mobilitzar-nos per un problema que hem fet nostre: vam ocupar el Departament de Treball per unes hores, i fins ara ens trobem acampats davant del nou Edifici de la Generalitat, motiu pel qual estem citats a un judici en els propers dies, acusats d’ocupació de la via pública, lluny de fer-nos enrere, la nostra resposta ha estat plantar un segon campament a la Plaça Jaume I de Barcelona; a hores d’ara no sabem com acabarà tot plegat; peró com comentaven mig en broma en una tertúlia a la fresca: “la única lluita que es perd... serà una on no lluitem nosaltres!!”.

NETEJADORES GIRONINES EN LLUITA