Pel proper 29 de novembre hi ha convocades accions i manifestacions a tot l’Estat espanyol. És la continuïtat de la Marxa de la Dignitat que el passat 22 de març va envair Madrid en una impressionant manifestació popular de confluència de totes les lluites i marees contra les polítiques neoliberals.
La crisi no s’atura i segueix colpejant les famílies treballadores. Els milions de persones aturades, dels pares i mares que no poden donar de menjar 3 cops al dia als seus fills, els desnonaments d’habitatges que continuen, la pobresa energètica -les llars que no poden pagar el rebut de la llum, l’aigua o el gas- que s’estén… realment es necessiten més raons per sortir al carrer, per organitzar-se i rebel·lar-se contra aquesta situació?
El moviment de la Marxa per la Dignitat ha expressat amb claredat quins poden ser els objectius.
Pa, unes condicions justes perquè totes les persones tinguin cobertes les seves necessitats mínimes, per exemple una renda bàsica per a tots.
Treball, és la base de la dignitat de les persones, mesures per lluitar contra l’atur, com reduir la jornada a 35 hores, plans d’obres públiques, retirada de la reforma laboral…
Sostre, cal canviar aquesta societat que ni tan sols és capaç de donar un sostre a les famílies , més quan hi ha milers de pisos buit en mans dels especuladors de la banca, cal prohibir els desnonaments i oferir pisos i lloguers socials a qui ho necessiti.
Drets, democràcia, que els poders actuals volen desposseir al poble per deixar-lo en mans de les elits o del Tribunal Constitucional que ho prohibeix tot, la consulta a Catalunya, però també les mesures contra la pobresa energètica o el fracking o el dret del poble canari a oposar-se a les prospeccions petrolíferes, per a ells els drets són bàsicament els de les grans multinacionals o els poderosos.
El 9-N, 2,3 milions de persones van decidir anar a votar en un acte de desobediència a les antidemocràtiques decisions del govern del PP, en un exercici de sobirania i legalitat catalana.
El 29-N la Marxa per la Dignitat ens convoca a organitzar una confluència de totes les lluites socials. Les dues protestes sumen si no es donen l’esquena, malgrat les diferències en ritme i massivitat, ambdues ajuden a conquistar els drets socials i democràtics i han de confluir perquè el poble treballador trobi el camí per millorar les seves condicions de vida i avançar cap a la seva emancipació social i nacional.
