Justícia i recursos per a les dones que pateixen violència masclista!

Aquest tercer dilluns ,15 de setembre, la Plataforma Contra les Violències de Gènere ha organitzat un “donanatge” a les dones assassinades per les seves parelles o exparelles des del juliol. S’ha fet a la Pl. Sant Jaume de Barcelona un minut de silenci per les 14 dones que durant l’estiu han sigut víctimes de la violència de gènere, la punta de l’iceberg com bé indica la piràmide de la violència que col·lectivament hem elaborat entre les persones assistents. Aquesta piràmide, la punta de la qual és la violència física cada cop menys acceptada socialment es sustenta sobre una gran base de comportaments que defineixen el patriarcat i que permeten arribar als extrems d’assassinar la persona que suposadament estimes.

Reproduïm el manifest elaborat per Hèlia associació de dones, durant la concentració.

 

Volem justícia i recursos per a les dones que pateixen violència masclista!

Prou justificacions! Prou normalització! Prou impunitat!

 

Avui hem de llegir 14 noms de dones assassinades.

Enguany 50 dones han estat assassinades per homes que els han negat tota llibertat, fins i tot la de viure.

Vivim commocionades i esfereïdes per aquests fets, pels de Málaga i les declaracions a Valladolid.

Constatem que la resposta institucional és insuficient en el millor dels casos. Massa sovint la resposta de les institucions i els mitjans és inadmissible, va contra la llibertat de les dones i perpetúa la societat masclista i patriarcal en gairebé tots els àmbits. Les declaracions d’aquest estiu, on les violacions sexuals i els assassinats ens han aclaparat i colpit, ho proven.

No és normal que la justícia escolti als violadors i no a les violades.

No és normal que els jutges no es creguin a les dones violentades negant-los ordres de protecció quan elles denuncien i demanen suport per sortir del procés de violència masclista provocat per qui la maltracta.

No és normal que parlin de “Denuncies falses” quan l’últim informe de “l’Observatorio estatal contra la violencia de género”, lliure de qualsevol tendencia feminista, diu que des de l’any 2009 s’han dictat 24 condemnes, el que vol dir un 0,0045% de les més de mig milió de denuncies presentades.

No és normal que et forcin a tenir relacions. Han d’entendre que NO és NO.

No és normal la desigualtat econòmica, social, educacional que encara hi ha al món actual.

Els missatges que han tramès els mitjans de comunicació justifiquen, minimitzen i reforcen aquesta “normalitat”. Normalitat de que les dones continuem essent ciutadanes de segon ordre, amb necessitat de ser tutelades pels homes, l’Estat o l’Església.

A les llars, a les xarxes socials, a les discoteques, per tot arreu els assassinats són un accident o un succés inevitable. Les violacions i la violència continuada són presentades com una reacció “natural” dels homes-mascles a la provocació que, diuen i ens volen fer creure, portem intrínseca dins el cos les dones.

Les dones no denunciem, les dones consentim, les dones diem no i volem dir si. Fins i tot els més forassenyats, com l’alcalde de Valladolid, acusen a les dones de provocar situacions per denunciar als homes falsament.

En els últims anys s’han treballat protocols i decàlegs perquè els mitjans facin ressò de les causes de la violència, de com sortir d’aquestes situacions, de com fer campanyes de prevenció. Però s’apliquen poc. Hi ha una gran resistència a canviar les coses. Els homes i dones que ho han d’aplicar encara tenen dins la ideologia masclista i patriarcal.

Volem veure el dia que els mass media comencin a abordar aquest tema amb ètica, amb perspectiva de gènere, i conscienciar que la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans,  amb causes estructurals, fonamentada en una base de desigualtat , discriminació i injustícia.

Que expliquin com la xarxa de dones lluitem pel dret de les dones a viure sense por, sense coaccions, sense sentir-se vigilades, sense agressions, sense ser tutelades, sense violència i que volem una vida lliure de violència masclista.

Per canviar aquest greu problema social que, malgrat que tenim lleis i mesures de prevenció,  perdura en el temps, hem de canviar les bases sobre les quals s’aguanta la societat actual. Societat en la que es riuen les gràcies dels homes quan humilien a les dones, on la credibilitat de les dones està sota mínims, on la llibertat de les dones a decidir sobre el seu cos i els seus projectes de vida no es té en compte. On queda impune la violència institucional, social, i massa sovint les agressions psicològiques i fins i tot físiques.

La ministre Ana Mato, després de no voler comparèixer a les Corts per donar explicacions dels fets de Màlaga, demostrant que no dóna prioritat política a la violència masclista, ara diu que la solució és canviar la llei 1/2004. Si us plau, no ens cal una llei que resulti a pitjor, canviïn els recursos de prevenció que no estan promocionant, canviïn la formació a tots els i les professionals que atenen a les dones en el seu convenciment de sortir de la violència, facin sensibilització a la població i facin que s’apliquin els protocols i les lleis a arreu.

S’ha demostrat amb l’intent de canviar la Llei dels drets sexuals i reproductius i d’interrupció voluntària de l’embaràs, que amb vostès els canvis són per anar a pitjor, per anar enrere en les nostres lluites per aconseguir els drets i la llibertat que ens pertoca.

Apostem per PREVENIR la violència canviant d’arrel la manera de relacionar-nos. Sovint diem que hem d’educar a la joventut, es veritat, però a la joventut els eduquem la gent adulta. Per poder educar a la joventut en valors d’igualtat, per poder superar els estereotips que discriminen a les dones en tots els àmbits socials, hem de canviar totes i tots els que construïm la societat i totes i tots els que dirigeixen la societat, des de la judicatura fins als mitjans de comunicació, passant pel món del treball on segons un estudi de CCOO l’escletxa salarial és d’un 28% i va creixent amb la crisi econòmica.

El rebuig social és del tot necessari per eradicar la violència masclista. La societat, o sigui totes i tots nosaltres, hem de ser el motor de canvi. Les últimes enquestes demoscòpiques deien que només un 1,5% de la societat considera la violència de gènere com un greu problema social. L’enquesta europea, publicada per l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, diu que una de cada tres dones europees ha patit violència física o sexual, és a dir, 62 milions de dones a tot Europa. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho considera de proporcions epidèmiques.

Des de l’Associació Hèlia, de suport a les dones que pateixen violència de gènere, cridem a construir entre totes les condicions per fer aquest canvi social.

Junt amb tota la xarxa social, amb el moviment social contra la violència masclista que encapçala la Plataforma unitària contra les violències de gènere:

Capgirem la realitat!! Prou agressions contra les dones!!! Per una societat lliure de violència masclista!!!

 

Associació Hèlia, de suport a les dones que pateixen violència de gènere

15 de setembre de 2014

Leave a Comment

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>