Ens despedim de la Vall del Jordà

“Em dic Aixa. Tinc 8 anys i un germà de 9, Hamza. Visc en un petit poble al cor de la Vall del Jordà anomenat Al Fayasil. Cada matí em llevo per anar a l’escola i els meus dies transcorren com a qualsevol nena. La mare treballa en un assentament de colons en una explotació agrícola. Una nit, mentre dormia, vaig escoltar cops molt forts i lladrucs de gossos. Estava molt espantada. Després d’uns minuts de tensa espera, van entrar a la meva habitació tres militars. La mare cridava molt. No entenia el que passava i no sentia ni veia al meu pare. Les llàgrimes van sorgir davant la impotència i la incertesa de saber què passava. Quan tot es va calmar, vaig abraçar la mare i vàrem dormir fins l’endemà al matí. No he tornat a veure al pare des de llavors.

Hi ha dies que vull sortir al carrer a jugar amb les meves amigues. No entenc per què mai em deixen. Hamza pot fer el que vulgui però jo sempre he d’anar acompanyada d’ell. Penso que no és just. La mare diu que he de fer cas al pare però ara que no hi és, Hamza és l’home de la casa.

L’avi em va explicar que fa uns anys el poble era fèrtil i tot era verd. Em sembla una cosa impossible perquè ara tot és terra i gairebé no tenim aigua. A vegades tenim subministrament només un cop per setmana, en el millor dels casos. L’estat israelià va robar els nostres recursos i ara hem de pagar per ells. Tampoc entenc això.

A vegades hem d’anar a comprar fora del poble perquè aquí, on vivim, no tenim tot el que volem. M’enfado amb la mare. Normalment no triguem més de 15 minuts a arribar al poble gran, però ella diu que és millor sortir amb temps perquè podrien aturar-nos en un checkpoint. Per què els militars ens fan perdre tant de temps i ens tracten així? No ho entenc. Potser sigui perquè només sóc una nena.

Fa tres dies va arribar al poble un autobús ple de gent desconeguda. Em sembla molt estranya la seva vestimenta i la seva forma d’expressar-se. No els entenia perquè no parlaven el meu idioma i intentaven comunicar-se amb mi. Aquest fet em va intimidar una mica, encara que em va semblar curiós saber que feien aquí.

Rasheed, que col·labora amb el poble en la seva reconstrucció, ens va explicar que venien per ajudar en diferents projectes. Potser tinguem una nova escola, una clínica o un nou camp de futbol. Seria genial un camp de futbol.”

Aquesta història es repeteix, cada dia, a qualsevol casa de la Vall del Jordà. Durant aquests dies hem hagut d’aprendre i entendre la seva cultura i les seves difícils circumstàncies. El xoc cultural i el clima extrem són els principals inconvenients que trobem els brigadistes durant la nostra estada. Hem hagut d’abstreure’ns i deixar de banda el nostre etnocentrisme per evitar que la convivència fos un escull insalvable.

Ens acomiadem d’Al Fayasil amb un sabor agredolç. D’una banda la nostra sensació de poder haver estat més productius, les condicions desagradables i l’alleujament de tornar a “casa” i poder gaudir d’una dutxa i de les comoditats que havíem perdut durant aquests dies. Mentre pensem d’aquesta manera, les persones que hem conegut continuen la seva lluita diària amb la dura realitat.

El dia acaba amb la visita del grup al Mar Mort. Es va presentar el debat sobre la possibilitat de no pagar l’entrada per evitar ingressar diners a les arques de l’estat Israelià. Finalment, i davant la impossibilitat de coordinar les diferents postures, va entrar tot el grup. El Mar Mort és un llac salat situat en una profunda depressió a 416,5 m sota el nivell del mar, entre Israel, Cisjordània (territori en disputa amb l’Autoritat Nacional Palestina) i Jordània. Rep aigua del riu Jordà, d’altres fonts menors i de l’escassa precipitació que es produeix sobre el llac, i el nivell de les seves aigües és el resultat del balanç entre aquestes aportacions i l’evaporació.

Arribem a Beit Sahour després d’un curt viatge de 40 minuts. Han estat uns dies molt durs i això ens fa plantejar diverses preguntes; Estaríem preparats per viure en un lloc sense futur, condicions extremes i incertesa diària? Com pot resistir els habitants d’aquesta àrea un setge tan notori i injust per part de l’exèrcit israelià? Podríeu fer-ho vosaltres?

Pascual&Villegas

Reconstrucció 2014 Pau Sempre i Acción en Red

Totes les cròniques al blog de Pau Sempre

Leave a Comment

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>