Perspectives tan allunyades de la mateixa situació Palestina

Comencem el matí molt actius i, a través d’una assemblea plantegem possibles projectes per a seguir treballant amb la causa palestina per l’any que ve.

140828 Palestina assemblea

Al llarg d’aquests dies la majoria de palestins amb els qui hem parlat han fet referència al Protocol I to the Geneva Convention of 1949, (Act 1 C4), aprovada en 1977, que declara que la lluita armada pot ser utilitzada com a últim recurs, com a mètode d’exercir l’autodeterminació. Això no significa que tots els palestins defensin la lluita armada, si no que consideren legítima qualsevol forma de defensa sota la ocupació israeliana. Per exemple, actualment a Gaza, on es viu des de fa vuit anys un bloqueig que impedeix l’entrada tan a persones, com a medicaments o menjar, utilitzen la lluita armada ja que senten que les negociacions han resultat en pitjors condicions de vida. Fins ara, hi ha més de 2.200 civils morts, més de 11.000 ferits, més de 15.000 destruïdes, més de 64 mesquites enderrocades i més de 5 hospitals enrunats. Avui ha estat el primer dia que ens hem reunit amb algú que obertament defensava la lluita armada. Sempre és interessant conèixer diferents perspectives tot i que no es comparteixin.

Ell ha estat empresonat sis vegades, el que significa set anys de presó. Ens ha recordat que viuen més de 5.000.000 persones sota l’ocupació israeliana, que ja fa 66 anys que dura, i més de 500.000 colons a Cisjordània. També ha mencionat que segons ell no es poden comparar les 100 morts de soldats israelians durant aquests mesos amb les més de 2.000 víctimes de Gaza civils. Opina que la ONU ha de forçar Israel a tornar a les fronteres de 1967, respectant així la Línia Verda. Finalment, ell creu que hi ha una vinculació directa entre el fonamentalisme islàmic i la ocupació israeliana, i que les grans potències mundials com el govern d’Estats Units i la Unió Europea han propiciat l’augment d’aquest. Això ens convida a recalcar la importància de diferenciar a la gran majoria de musulmans pacífics de la minoria fonamentalista. No podem aplicar el càstig col·lectiu, com fa Israel de manera il·legal segons la llei internacional, a tots els musulmans del món.

140827 xerrada a l'aic

Més tard ens hem reunit amb Sergio Yahni, de l’Alternative Information Center, que ens ha parlat de la societat israeliana i el sionisme. Ens ha explicat que Israel s’ha transformat en el guàrdia dels interessos d’EEUU. Els israelians desitgen viure en normalitat, però creuen que la manera de fer-ho és acabant amb els seus països veïns. També ha afirmat que Israel és l’únic país del món que rep finançament per a Investigació i Desenvolupament (I+D). El gran problema al que s’està enfrontant Israel és la falta de credibilitat del seu exèrcit per part de la població israeliana, ja que no han complert amb l’objectiu de derrotar la resistència palestina, per exemple, ahir es van disparar més míssils de Gaza que el primer dia de la massacre. Tot i la massacre viscuda, la resistència palestina continua. Degut a aquesta falta de credibilitat en l’exèrcit, està augment el recolzament popular a moviments d’ultradreta. Per acabar, Sergio ha afirmat que actualment el BDS “és l’únic instrument efectiu a les nostres mans per a acabar amb aquesta situació”.

 

Palestins del ’48

No tota la població palestina té els mateixos drets. L’Estat d’Isarel els divideix en diferents categories per dificultar la unió del poble palestí. Avui hem estat amb un dels que s’anomenen “palestins del 48”, en Wassim Ghantos. Després de que la seva família fós expulsada del seu poble el 1948, ara viu a Haifa, al nord d’Israel.
Els palestins del 48 són aquells palestins que van ser expulsats durant la Naqba i que es van quedar dins de les fronteres del nou estat d’Israel. 750.000 són tots els palestins expulsats, i d’aquests, 160.000 es van quedar dins d’Israel. L’expulsió o Naqba es va concentrar en tres zones: Galilea, la Triangle Area (a prop de Tel Aviv) i el sud. La majoria eren granjers i el 66% d’ells van perdre la seva terra i la seva casa.
A partir del 1967, Israel va començar el projecte de les colònies. Gran part d’aquesta població expulsada es va veure obligada a treballar a les colònies i alguns d’ells van col·laborar en la seva construcció com única font d’ingrés possible.
Actualment trobem més de 60 lleis israelianes que discriminen als palestins que viuen dins d’Israel, que són 1,6 milions. ADALAH és una ONG que lluita pels drets de la minoria palestina a Israel, i a la seva página web es pot trobar el llistat d’aquestes lleis: http://adalah.org/eng/. Dins del territori d’Israel qualsevol persona que no sigui jueva és exclosa, les lleis són cada vegada més discriminatòries i el ponent afageix que cada cop hi ha més violència discriminatòria. Per poder entendre millor aquesta situació, ens dóna diferents exemples: les organitzacions que reben diners del govern israelià no poden parlar de la Naqba públicament; si un palestí del 48 es vol casar amb una persona de Cisjordània o Gaza, aquesta mai podrà anar a viure a Israel, per tant, obliga a la parella a anar a viure a Cisjordània o Gaza, on les condicions són més dures. Un altre exemple és que als territoris del 48 no s’ha pogut construir res des de l’expulsió i que en canvi, sí que s’han pogut construir més de 400 assentaments jueus.

140827 xerrada palestins 48
Després d’escoltar totes aquestes injústicies que fan del conflicte un apartheid, el ponent dóna un toc d’esperança explicant que la tercera generació després de la Naqba és molt valenta, molt preparada i potent. I per acabar ens explica els projecte que estan portant a terme des de fa més d’un any al poble d’on la seva familia va ser expulsada. Fa un any van anunciar que tornarien al poble tot i la prohibició específica per fer-ho. Van muntar les tendes i han organitzat diferents activitats amb els fills i filles de les famílies expulsades i també han organitzat un camp de treball per reconstruir els camins. No poden deixar el poble sol en cap momento i per això fan torns de vigilància.

També explica que fa quatre messos l’exèrcit els va destruir tot el que havien construit. Però diu que no perden l’esperança, que no poden deixar de lluitar, perquè si es rendeixen estan perduts.

 

Illan Pappé i el projecte “Europeu i democràtic” de l’Estat d’Israel

Hem tingut la sort de coincidir amb Ilan Pappé, el primer historiador israelià en parlar de neteja ètnica i donar una visió diferent de la història d’Israel. Pel que hem pogut veure, Ilan Pappé és una eminència: la sala estava plena de gent que ha vingut fins a Beit Sahour per escoltar-lo. Els seus estudis, per a que ens fem una idea de la importància del seu treball, ha estat prohibida pel parlament israelià.

140828 Ilan Pape a l'aic
Pappé ens ha donat una visió històrica del projecte sionista, relacionant-lo en la seva base més ferma amb un projecte de país europeu dins dels països àrabs. Per aconseguir-ho, Pappé explica que havia de ser un país democràtic per ser un país europeu. Com a projecte democràtic calia fer unes eleccions, però el 1948 la població jueva era una minoria, per tant, per aconseguir un estat jueu, calia expulsar aquesta majoria palestina. Després de la Naqba (l’expulsió de palestins o neteja ètnica), es van celebrar les primeres eleccions. Tota aquesta “democratització” de l’estat d’Israel va ser legitimada per la comunitat internacional.

 

Gaza: l’esperança de Palestina
Pappé ha explicat també el context històric de Gaza des de la seva fornació fins el conflicte actual. Gaza va començar sent una estratègia per enviar als refugiats palestins, com una mena de “butxaca”. Gaza també és una estratègia de divisió de la població palestina per a dificultar les relacions amb Cisjordània. Com més dividit està l’enemic, més fácil és de combatre’l.
Israel és l’estat que més crims de guerra amaga i té un sistema muntat per justificar les seves accions, com la massacre d’aquest estiu a Gaza. De cara al món, Israel utilitza el concepte de “defensa” en comptes d’atac, i vénen la idea de ser atacats per un terrorisme islàmic. Segons Pappé, però, al darrera d’això hi ha la por a la pressió demogràfica que suposa la població palestina i que pot ser una amenaça per al seu projecte d’estat jueu democràtic. Actualment Pappé creu que Gaza és l’esperança del poble palestí, ja que per a que el projecte sionista aconsegueixi el seu objectiu caldria aniquilar a tota la població de la franja de Gaza però a ulls internacionals això no es permetria. Per tant, mentre Gaza segueixi en peu, l’esperança de Palestina continua.
Pappé es decanta per la solució d’un sol estat i defensa la campanya del BDS (Boicot, Desinversions i Sancions – http://www.bdscatalunya.org/ ) com un element fort de pressió contra l’estat d’Israel.

Si voleu veure la xerrada completa d’Ilan Pappé, estarà penjada properament a la web Maannews

Rizlane, Alys, Núria i Estel·la

Pau Sempre i Acción en Red Reconstrucció 2014

Totes les cròniques al blog de Pau Sempre

Leave a Comment

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>