Diàgleg social?

El dissabte 22 de març les Marxes de la Dignitat van reunircentenars de milers de persones a Madrid. Va ser una demostració de força i valentia, de confluència de les nombroses protestes, marees, reivindicacions i rebel·lies que recorren tot el país.

El bast intent de reduir el nombre de participants o de muntar un escàndol sobre els enfrontaments amb la policia, que va ser qui va carregar i reprimir de manera absurda i abusiva, no amagarà la realitat: el profund descontentament de la població i les sevesganes i desitjos de canviar aquesta situació, de subvertir el poder i el benefici d’uns pocs per posar en pràctica polítiques favorables a la majoria.

Les Marxes ho van dir clar: “pa, feina i sostre per a tots i totes” i també es llegeix en el seu Manifest: “Cridem els pobles a què exerceixin la seva sobirania, alçant la seva veu de baix a dalt, democràticament, per construir un procés constituent que garanteixi realment les llibertats democràtiques, el dret a decidir i els drets fonamentals de les persones”.

I tanmateix, quatre dies abans, el 18 de març, el govern, la patronal i es dirigents de CCOO i UGT es reunien per, segons les seves paraules, “impulsar el diàleg social”. Reconeixem que la política de CCOO i UGT es basa en el diàleg social amb empresaris i govern, en intentar arrencar millors condicions per a la classe treballadora, i en general per a la població més desafavorida, i que si el govern els crida a una reunió el més normal és anar-hi.

Però més que discutible és la manera en què es presenta aquesta trobada i les perspectives que es plantegen.

Ningú, i menys els dirigents sindicals, no pot ocultar la reforma laboral que ha tret tants drets al moviment sindical, o les successives reformes de les pensions, o la ultraactivitat dels convenis que les patronals volen aplicar, els milions d’aturats, la pobresa flagrant entre sectors amplis de la població, el desmantellament de la sanitat i l’educació públiques…

Es pot anar a una reunió, però una altra cosa és signar un comunicat conjunt de bones intencions sense denunciar les agressives polítiques de govern i patronals. Els sindicats ara podrien liderar el repte i l’oportunitat de què la dignitat entri a les empreses.

No resulta creïble que el govern estigui disposat a fer concessions al moviment sindical. Diuen que es parlarà de la reforma fiscal, d’ocupació juvenil, de formació, dels convenis col·lectius… però en tot això veiem més un intent del govern de desactivar els conflictes i de crear la il·lusió de què es negociarà.

Tots sabem que s’apropen eleccions i el govern tem ser derrotat. S’ho mereix. Com tampoc estan disposats a acceptar el dret de Catalunya a decidir. La resolució del Tribunal Constitucional, que ja es va carregar l’Estatut votat pel Parlament i el poble, és un altre decisió que vol tancar el camí a la sobirania del poble.

Som conscients de com és de difícil lluitar contra aquesta crisi capitalista i les polítiques que ens imposen, aquí i des d’Europa. Estem convençuts de la necessitat de moviments i sindicats forts. Les vagues generals, les marees, la resistència contra els acomiadaments i el tancament d’empreses no estan donant el resultat que esperem, però és el camí, és el que ens demostra la Marxa de la Dignitat i la mobilització perquè el poble voti el proper 9 de novembre

I tots ens hauríem de posar en això, en unir l’esforç del moviment sindical amb l’esquerra política, amb els indignats de tot el país, per derrotar el govern i que retirin les seves mesures.

Leave a Comment

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>