TV3: 3 ANYS DE RESISTÈNCIA

Reproduïm la darrera entrada al blog de Jordi Lopez Santin on posa per escrit reflexions sobre aquests últims anys on cada inici de primavera ha estat un terratrèmol a TV3 i Catalunya Ràdio.

TV3: 3 ANYS DE RESISTÈNCIA

Ara que hem aconseguit finalment sortir de la “rave non-stop” de negociacions al pis de la CCMA a Via Augusta – Ganduxer, ara que hem aconseguit guanyar uns mesos de temps fins a finals de maig SENSE RETALLADES, poso per escrit reflexions sobre aquests últims anys on cada inici de primavera ha estat un terratrèmol a TV3 i Catalunya Ràdio.

CAPÍTOL 1: ELS ANIVERSARIS. LES PRIMAVERES AGREDOLCES

Veureu com la coincidència ha portat sempre els primers dies de primavera fites importants en els últims anys de conflicte laboral a TV3:

23 de març de 2010

La direcció de TV3, encapçalada per Mònica Terribas i el comitè d’empresa anterior de TV3, encara amb majoria dels sindicats de classe, signem l’últim bon conveni de Televisió de Catalunya: conveni 2009-2011 on es respecten les pujades de l’IPC i el poder adquisitiu dels treballadors i es donen importants acords per al manteniment de la producció interna.

23 de març de 2011

Un any exactament després, ja amb el comitè d’empresa actual i una majoria sindical diferent, Mònica Terribas, encara directora de TV3, anuncia en una gran performance al plató 1, davant de gran part de la plantilla, que no complirà el Conveni i reclama als treballadors una rebaixa voluntària de sou del 5% que serà votada i acceptada en referèndum per la majoria, després d’una campanya on es posa en joc el gran carisma i poder de seducció personal de la directora. Es va modificar el Conveni malgrat l’oposició de més d’un 30% dels treballadors i de les seccions sindicals de CCOO i de la CGT, es va signar per la majoria del Comitè d’Empresa un Conveni 2009-2012, i a partir de llavors els nostres sous van patir retallades una darrera de l’altra: el 5%, l’eliminació de tots els conceptes socials del Conveni, l’eliminació d’una paga extra prorratejada en un 7,14% de reducció del sou mensual, l’ampliació de la jornada a 37,5 hores.

21 de març de 2013

Gairebé amb puntualitat suïssa, dues primaveres després, el president de la CCMA, Brauli Duart, amb pocs messos al càrrec, anuncia als Comitès de TV3 i Catalunya Ràdio que la corporació de mitjans audiovisuals públics de Catalunya ha tingut un dèficit important el 2012, causat per la fallida d’una operació immobiliària i un pressupost d’ingressos publicitaris inflat premeditadament quan el mercat del sector estava en caiguda lliure. Aquest dèficit, afegit a la reducció considerable de l’aportació del govern de la Generalitat, es veu reflectit en una rebaixa del pressupost de sous i salaris del 18%. En poques paraules, o acceptem que els sous dels treballadors, que ja s’havien vist reduïts en un 15%, tinguin una nova retallada del 18% o s’hauran de fer acomiadaments col·lectius.

De tornada d’aquesta reunió a la CCMA, té lloc l’assemblea més gran de la història de TV3. Uns 800 treballadors es reuneixen a l’esplanada de les instal·lacions de Sant Joan Despí. L’assemblea és molt participativa, com mai, i es formen diverses comissions de treball que, a l’ombra de les magnòlies i asseguts a la gespa,comencen aquella mateixa tarda de vaga a preparar la que alguns anomenem “la primavera de les mil flors”. D’allà van sortir la recollida massiva de signatures en defensa de la radiotelevisió pública de Catalunya que es va iniciar la diada de Sant Jordi reivindicativa, la campanya de donació de sang, les pujades a Montserrat i a Núria, la festa del Moll de la Fusta, els vídeos informatius a la ciutadania, concentracions al Parlament i davant de la CCMA, l’acampada de Catalunya Ràdio…tantes i tantes activitats sempre en positiu per aconseguir que la ciutadania compartís la nostra lluita en defensa del seu dret a un servei públic de comunicació i del nostre dret a unes condicions laborals dignes.

Mesos després, al juliol, la direcció de la CCMA va posar en marxa un ERO-Procediment d’Acomiadament Col·lectiu que pretenia deixar al carrer més de 300 treballadors i destrossar literalment l’eix dels recursos productius de TV3 i Catalunya Ràdio. Després d’un mes de lluita i negociació, el PAC va acabar amb acomiadaments per raó d’edat als 61 anys, en el període 2013-2016, i baixes voluntàries, fins al nombre de 269 companys que han deixat o deixaran la CCMA, amb unes condicions econòmiques discutibles però acceptades pels afectats.

21 de març de 2014

Després de l’estiu dels acomiadaments, va seguir la negociació eterna d’un Conveni amenaçat de mort per la Reforma Laboral. Es va marcar el 31 de gener com a límit de la ultra activitat del Conveni. La direcció de la CCMA va presentar un pressupost 2014 amb una nova rebaixa del capítol sous i salaris i exigia un altre cop retallar en més d’un 15% les nostres nòmines… DESPRÉS DE TOTES LES RETALLADES, DESPRÉS DE 269 ACOMIADAMENTS. El sadisme social dels Brauli Duart, Eugeni Sallent, Teresa Farré, Fêlix Riera i la seva cort de funcionaris servils és inesgotable. Torna la lluita contra el pressupost, torna la pressió política, la mobilització, malgrat que el lideratge del Comitè d’Empresa en mans de sindicats corporatius dubta i frena l’acció reivindicativa.

Finalment, ja sense Conveni, enmig d’un encadenat de vagues a finals de gener i principis de febrer incloent les famoses “Dotze hores amb Brauli”, la direcció pretén imposar la reducció de sous i altres condicions laborals sota l’empara de la Contrareforma laboral a través de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors. El procés queda aturat un dia abans del seu inici per les mobilitzacions i la pressió política. S’inicia un període incert de negociacions entre la direcció i els Comitès de Vaga de TV3 i Catalunya Ràdio, que la direcció exigeix fer a la seu de la CCMA, a Via Augusta – Ganduxer, tancats en un pis de la zona alta de Barcelona, hores i hores, en sessions inacabables, de dia i de nit. Malgrat tot, després d’una votació on 1500 treballadors rebutgen la proposta de la CCMA i 1000 voten per un pla de mobilitzacions, s’han anat superant tots els ultimàtums que la direcció posava als Comitès per fer-los claudicar i acceptar les retallades: Primer va ser el 20 de febrer, després el 6 de març, després el 17 de març que es va allargar primer fins al 19, després fins al 20 i a la matinada del 21 de març, UN ALTRE INICI DE PRIMAVERA, els Comitès de Vaga de TV3 i Catalunya Ràdio, pronuncien amb una polifonia de diferents tons de veu, una mateixa i digníssima paraula en boca dels treballadors: NO!!!

NO A LES RETALLADES, NO A LA PRIVATITZACIÓ DEL DEPARTAMENT COMERCIAL, NO A LA IMPOSICIÓ!!!

La direcció de la CCMA, enlloc d’iniciar aquell procediment de l’article 41, amb què tant ens havien amenaçat, acorda amb els Comitès un nou període negociador de dos mesos, fins al 30 de maig, on es parlarà de totes les condicions laborals, en definitiva, on es negociarà un nou Conveni per a la nova empresa única de la radiotelevisió pública de Catalunya: CCMA, SA.

Dedicat a totes les que volen les primaveres lliures

(Continuarà…)

Jordi López Santin

Casc Antic de Barcelona, ben lluny de la “zona alta”, 22 de març de 2014

 

Leave a Comment

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>