Sara Vilà i Jordi López Santín són clars i contundents: República Catalana

Sara Vilà i Jordi López Santín expressen fil per randa el fons de l’estratègia política de Catalunya sí que es pot (CSQEP), si més no segons l’acord polític que és el manifest de la llista.

Tot el que esdevingui en aquestes quatre setmanes, inclòs una Diada de nou cabdal, l’Onze de setembre, fins les eleccions del 27 de setembre, anirà entorn de l’eix definit.

Uns volen la independència però no diuen ni mu de nova legalitat que trenqui amb la legalitat actual estatal del regne. I tampoc, o molt poc, sobre República Catalana.

Felipe González, a la seva Carta, tant matussera, ho deixa ben clar si més no això. O es compleix la legalitat o cal impedir la il·legalitat que afecti al pacte constitucional 1978. Amb el rerefons que si no hi ha una insurrecció espanyola és impossible aconseguir les tres quartes parts del Congrés per reformar la Constitució. Per tant Catalunya o fa el fet unilateral, i el defensa i guanya, o segueix com Autonomia monàrquica.

Desobeirà el nou Parlament 28 S la legalitat autonòmica estatal real en que s’ha elegit per constituir-se en Parlament sobirà constituent?

El Parlament en el que previsiblement hi haurà una majoria folgada de les esquerres donarà la presidència a un president de dretes, que ha imposat les retallades i encobert la corrupció dels seus correligionaris?

La DUI és propaganda electoral d’alguns o va de veres? Ruptura constitucional des de la mateix nit del 27 S? M’hi apunto tot seguit.

No seria molt millor que Raül Romeva, Lluís Rabell o Antonio Baños fossin el nou president? O, Perquè no molt millor Oriol Junqueras que Artur Mas?

Unes altres són vergonyants sobre la independència. Fantasiegen sobre un referèndum pactat impossible. El 9N2014 és real per saber què farà l’estat: prohibir-lo i impedir-lo. Governi qui governi, ni que sigui Podemos, mentre hi hagi la Constitució de 1978 i el Regne d’Espanya.

Pot haver-hi una ruptura sense independència? Tal com estan les coses la Ruptura democràtica és la Independència, o no hi ha ruptura concreta sinó submissió i dependència.

Les esquerres han de treure pit. Ser les capdavanteres del procés. Sense temors i pors.

Unes es camuflen i dilueixen sota el xantatge de la dreta i de CDC; Es fan la il·lusió que aconseguiran majoria malgrat les polítiques colpidores de la majoria treballadora popular. Polítiques que aplica el govern de la Generalitat, ara de CDC i poc abans de CiU.

Altres no capeixen que es pot fer la ruptura fent capgirar l’hegemonia de les dretes cap a les esquerres. Imaginen com si l’Estat ja s’hagués esvaït. Com si el problema es ressolés només en declarar la DUI.

Encara altres s’aferren als deliris federals unionistes, mentre somien un canvi a l’Estat; Canvi que només seria possible després de la ruptura i la independència de Catalunya.

I per completar l’escenari de les esquerres hi ha un sector constitucionalista a ultrança hostatges de l’ unionisme i del legalisme, malgrat siguin demòcrates i republicans en l’esperit i les intencions pregones ans ben ocultes.

Som davant d’una situació excepcional. Són unes eleccions autonòmiques que poden donar pas a la ruptura autonòmica. La pressió plebiscitària contribueix a obrir una realitat constituent.

Cal que les representacions i referents polítics estiguin a l’alçada de la situació de ruptura.

Cal a fons que tot aquest poble faci Via lliure a la República Catalana.

 

Francesc Matas Salla

Leave a Comment

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>