La força popular per la ruptura constituent rau en la mobilització

En quatre setmanes esdevindran dues situacions cabdals que poden conduir a un canvi profund a Catalunya, així com de retruc al Regne d’Espanya. La Diada de l’Onze de setembre i les eleccions del 27 de setembre. Som per tant davant d’uns moments excepcionals en que es juga el futur i el contingut del país. És lògica la tensió i la polarització creixent, dia a dia.

Una ruptura democràtica a Catalunya obre les expectatives a canviar-ho tot. Tant l’Autonomia, com l’Estat, com el Regne. La crisi econòmica forma part fonamental d’allò que cal canviar. El factor social és decisiu per a la majoria de la ciutadania que és treballadora.

Si som coherents consideran que el fet nacional i el factor social són indestriables, hem d’actuar de manera que la mobilització ciutadana els uneixi i dicti les condicions populars. Aquest any l’11-S determinarà molt el 27-S.

El president Mas de CDC, quart candidat de Junts pel Sí, amb el compromís previ que és el presidenciable d’aquesta llista, en comptes de Raúl Romeva que n’és el cap visible, o de l’ Oriol Junqueras (ERC), ha forçat l’inici de la campanya electoral just el mateix 11-S. Tanmateix aquest electoralisme ens permet precisament fer-li front en un terreny preciós de la mobilització popular.

Guanyar la ruptura sobirana, iniciar un procés constituent català no supeditat ni subordinat, fer república catalana, és la millor manera de trencar amb les imposicions estatals. Val a dir trencar amb una política econòmica retalladora destructiva, per part del PP, ans seguida fil per randa per CiU i CDC del president Mas.

La mobilització de l’11-S és la que pot donar la força necessària per un canvi constituent sobirà, alhora per posar sobre l’arena el vital pla d’emergència social. Es necessita democràcia profunda i ampla, republicana, per disposar de la força que sostingui una ruptura constituent i un canvi en les polítiques econòmiques i socials.

Són sobreres les temences sobre la independència, la DUI o el plebiscit. Cal ruptura, desobediència col·lectiva i institucional vers la legalitat vigent de la Constitució de 1978 i del Regne.

Felipe González alerta que no es pot actuar il·legalment. Amenaça que el govern estatal no ho pot permetre i no ho permetrerà. González ja sap el que passarà, sobretot res d’independència.  Cap dubte, ho hem patit en l’Estatut rebutjat i en la prohibició de la consulta del 9N2014. La conseqüència és que el procés sobirà de ruptura serà unilateral o no serà.

Entre l’11-S i el 27-S, la força rau en la mobilització i la consciència popular massiva. L’11-S és cabdal per aconseguir una representació i unes propostes en un nou Parlament d’esquerres.

Catalunya sí que es pot ha de situar-se a fons inserida en la mobilització popular nacional. La població mobilitzada conscient és l’actora principal de l’11-S. Som part d’aquest poble que lluita i anhela llibertat sobirana. És un espai de lluita decisiu per estendre la bandera coherent d’una ruptura constituent complerta, amb les propostes d’emergència social.

El contingut d’aquest 11-S és clar i meridià. Fem la Via lliure a la república catalana.

 

Francesc Matas Salla, publicat al Butlletí electrònic d’EUiA

Leave a Comment

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>