L’hegemonia de la dreta amb suport d’esquerres.
Hi ha un potent anhel d’unitat democràtica per aconseguir la sobirania, la independència i la república catalana.
Tanmateix tots el mitjans ens llancen un mateix missatge: Mas s’ha sortit amb la seva. Fulmina la llista sense polítics que proposaven ERC, CUP, ANC i Òmnium, posa Junqueras darrera seu i aconsegueix que ERC acordi votar-lo de nou com a President. CDC aportarà el 60% dels noms i ERC el 40%, independents inclosos.
Que l’encapçalin Raül Romeva, Carme Forcadell o Muriel Casals, és una imatge d’impacte, ans no canvia la correlació de forces i els interessos de cada classe social. L’important és qui té l’hegemonia i marcarà les polítiques, els tempos i els passos.
Cal mirar cap a les eleccions del 24M per entendre que està passant. Mas sap que sol no pot ser investit de nou President, necessita els vots primer i diputats desprès, d’ERC. Alhora evita un perill latent per CDC, que ERC pogués trobar altres aliances a la seva esquerra amb la confluència d’esquerres “Catalunya en Comú” i la CUP.
És il·lustratiu que qui trenca els acords aparegui com el guanyador. Mas va amenaçar de no convocar el 27s si la resta no s’avenien a les seves condicions. I això és un mal averany pel 28-S.
La lògica de “o 27-S o res” és la que ha portat a ERC a avalar i votar les polítiques i els pressupostos retalladors de Mas al Parlament. La mateixa lògica ha dut ara ERC a cedir al xantatge en comptes de denunciar que Mas amenaçava en no convocar el 27-S… cedint dificulta que el procés constituent que cal obrir el 28s pugui ser liderat des de les esquerres.
Junqueras cedeix l’hegemonia a la dreta catalana i una CDC tacada per desenes de casos de corrupció –des del cas Pujol al darrer a Torredembarra on no ha fet res malgrat les denúncies dels propis militants de CDC- cedeix el govern i a les polítiques neoliberals que allunyen a una gran part de les classes populars que no volen, que no poden posar-se darrera d’aquell qui es considera el representant de la Troika a Catalunya, que critica el referèndum a Grècia, que nega als palestins o sahrauís el seu dret a la independència o vota a Madrid en contra d’un referèndum sobre el TTIP.
La CUP convé denuciï aquest nou xantatge.
L’esquerra sobiranista i transformadora te pendent de teixir una aliança per la República Catalana; una entesa capaç de liderar la nació i ser una alternativa per la majoria social donant una resposta a l’emergència social i nacional. Aquesta és la perspectiva que proposa el recent Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC).
Molta gent independentista o no, considera la independència no com “la” finalitat, sinó com una eina de transformació social. Es va mobilitzar el 9-N, va votar SISI i no està disposada a haver d’anar darrera de Mas i els interessos de la classe dominant.
És per això que Mas vol dividir a les esquerres, ha assenyalat als del “Si que es pot” com l’adversari a batre, malgrat l’espai social que representa és imprescindible per avançar en la ruptura democràtica. Les municipals han demostrat que el clam per una alternativa pot conformar una nova majoria social i que és del tot necessari un veritable procés constituent per exercir la sobirania i decidir-ho tot.
Des de L’Aurora defensem que les eleccions del 27-S han de ser constituents: Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi, ni subordinat, ni subaltern, a cap altre marc. Un procés constituent cap a una República Catalana amb la independència com imatge popular de la ruptura democràtica, si així ho vol la majoria del poble.
