Barcelona en Comú ha estat el buc insignia de les llistes de confluències unitàries. Ada Colau al capdavant i el capital de credibilitat i confiança que representa una lluita com la de la PAH: “Els i les que mai hem guanyat, ara podem guanyar”. A Guanyar! Som el comú, Guanyarem!
Ada Colau i “En comú” expressen canvi, compromís i guanyar els Ajuntaments pel veïnatge dels barris.
És l’hora que la ciutadania prengui a les seves mans els destins dels pobles i ciutats. És possible i podem fer-ho. Ho farem!
L’efecte Barcelona en comú ens ha de permetre una neteja a fons del nepotisme entre Ajuntaments i certes empreses i empresaris.
Som conscients que els poders econòmics no es posen a votació cada quatre anys. Per tant, per tal de guanyar, a més a més de ser la llista més votada el proper diumenge 24-M cal que la ciutadania treballadora participi i es mobilitzi organitzada.
Organitzar-se per defensar allò públic, el bé comú i empènyer per obrir i ampliar les finestres d’oportunitat de ruptura que tenim plantejades sobre la taula.
A les principals ciutats, i a molts pobles, s’han donat processos de confluència que representen a una majoria social, al veïnat treballador davant dels qui han provocat la crisi econòmica i de règim, davant dels qui han saquejat els recursos públics o que els venen a les empreses amigues tot privatitzant-los.
A la capital de la futura República catalana, hi ha la possibilitat real de fer fora la dreta, Trias, CiU i les seves polítiques neoliberals i de retallades. Guanyar la batalla de Barcelona pot generalitzar la idea del “Si que es pot” tant arreu de Catalunya, com a nivell internacional.
Tenim molt en compte que la voluntat de participació i canvi, junt amb la conciència veïnal social i de sobirania, faran consistoris molt fragmentats. Aquesta situació l’hem d’enfocar com una excelent oportunitat de major compromís i pressió ciutadana.
Cal aleshores establir els acords adients al compromís municipalista. En tota població i ciutat defensem alcaldies de contingut social i sobirà.
Seria una burla de la més vella factura política que un cop electes les reogidories amb consistoris majoritaris de les esquerres permetessin, per acció del vot o omissió de l’abstenció, que s’investissin alcaldes de les dretes.
Els Trias de CiU i alcaldes de la dreta d’arreu de Catalunya se’ls ha de foragitar per donar possibilitat a polítiques, a pobles i ciutats, que reduexin les desigualtats, fomentin la convivència i habitabilitat, els drets i els espais públics enfront de l’escomesa privada que malmet a la majoria dels habitants.
Les eleccions del proper diumenge, s’emmarquen dins d’una Catalunya sacsejada per l’empenta del procés sobiranista durant els últims cinc anys; un moviment immens que camina cap a la ruptura amb el règim del 78 i el Regne d’Espanya.
Fins i tot el compromís de formar part de l’AMI ha de convertir-se en un element excelent de consciència i mobilització del conjunt de la ciutadania. La proposta d’una Consulta municipalista per fer-se de l’AMI és una veritable bomba política de decisió ciutadana, contra les prohibicions i bloqueig del govern estatal a les consultes sobiranistes per poder decidir.
La sobirania i tota independència comença per uns Ajuntaments amb el suport compromès participatiu actiu dels barris i de la població.
Vota Ada Colau, Vota En comú, Vota Unitat pel Canvi (Sabadell), Vota AUP (Rubí), Vota Canviem Salt, Vota Compromís i Acord per Torrelles, Vota Alternativa per LLagostera,
Vota les candidatures amb el suport d’EUiA.
