La Diada del llibre i la rosa, fruit de la llegenda de Sant Jordi, la princesa i el drac, omple els carrers d’arreu de Catalunya.
Aquest 23 d’abril, que el poble s’estima i a fet ben seu, planegen els tambors de les eleccions municipals del 24 de maig. Un esdeveniment marcat per una tendència doble que s’obre pas. Les confluències municipalistesrere la imatge de l’Ada Colau i de “Barcelona en Comú“. El progrés de les llistes sobiranistes i independentistes de les esquerres.
Tanmateix ens cal assenyalar un preludi de dol amb els fets de l’Institut Joan Fuster i les pasteres a la mediterrània.
Som davant una primavera de confluència i sobirania. La 3a Assemblea anual de l’ANC ha virat ha omplir de continguts la ruptura democràtica de llibertat que hom concentra amb el clam de la independència.
L’ANC assenyala que “el país que volem” ha de ser amb els continguts socials adients per la seva ciutadania i amb els valors i institucions republicanes de legalitat sobirana catalana.
El divendres 24 d’abril, Ara és l’hora crida a concentrar-se al Palau Sant Jordi i l’Anella Olímpica de Barcelona. El 24 es defensarà la independència i la república, per fer palès que el moviment popular sobiranista manté el vigor i la iniciativa política.
Aquesta concentració multitudinària serà el trampolí de presentació de la Meridiana republicana. Per constituir el proper #11S2015 la Meridiana en “el carrer major de la república catalana” tot entrant fins al Parlament al Parc de la Ciutadella.
Les eleccions municipals ens donaran el to sobiranista i republicà que saltarà fins a conformar les anunciades eleccions anticipades pel 27 de setembre. Eleccions que serien convocades amb la legalitat autonòmica del Regne d’Espanya.
Un 27-S que l’ANC vol convertir en plebiscitari per iniciar el procés constituent de sobirania, independència i república catalana.
Amb això un dels debats de fons de l’Assemblea de l’ANC, fou convertir el nou Parlament electe en un Parlament o una Assemblea sobirana, també amb l’impuls d’una Assemblea de càrrecs electes – municipalistes i parlamentaris-.
Tanmateix no és cap sorpresa que a l’estat ni en volen sentir parlar, perquè donen per mort i enterrat el clímax i l’anhel de sobirania, davant la idea que no pot haver-hi una ruptura només de Catalunya. Menys cap secessió. I que la població de Catalunya no és prou unànime a l’hora de fer el pas del voler decidir, tot exercint el dret a l’autodeterminació, a atorgar-se la capacitat sobirana d’independitzar-se i constituir una república catalana.
A estat el president Mas qui ha llançat una galleda d’aigua freda a l’alenada republicana i a l’ANC. Mas ha recordat que les eleccions les convocarà “previsiblement” el 27-S, sempre que ERC compleixi els pactes. Això ve a significar que ERC no pot pretendre fer la guitza a CiU, ni a la refundació de CDC.
Mas i CDC, volen seguir disposant de l’hegemonia política a Catalunya per a la dreta i els poders econòmics dominants catalans.
Les esquerres tenen l’obligació moral, política i econòmica, de situar el nou país, la il·lusió per la independència, el procés constituent cap a una república catalana, en mans de la immensa majoria ciutadana.
L’hegemonia política ha de canviar de les dretes cap a les esquerres. El lideratge de la independència i la república catalana, tindrà èxit si passa a ser lliure i social, neta de corrupció. El clam mobilitzat de tot el poble.
