L’aigua, un bé comú

La imprescindible re-municipalització de la gestió de l’aigua. Un dret universal.

A Catalunya tenim el rècord de gestió privada d’un servei públic essencial com n’és l’aigua, que encara afecta al 83% de la població. Amb algunes excepcions, les grans ciutats són abastides per empreses privades que gestionen l’accés a l’aigua amb criteris exclusivament d’extreure’n el màxim benefici.

El cas més paradigmàtic n’és Barcelona, on Aigües de Barcelona, propietat de la multinacional francesa AGBAR, La Caixa i amb una participació del 15% de l’Ajuntament, té una de les tarifes més altes d’Europa.

La situació és semblant arreu del país amb l’agreujant de les continuades privatitzacions que ha fet i segueix planificant el govern d’Artur Mas. La més sonada la d’Aigües Ter-Llobregat que abasta pràcticament tota l’àrea metropolitana. La venda del cànon de l’aigua, que serveix per garantir la qualitat de l’aigua, reportarà a ACCIONA uns beneficis de més de 800M€- El mateix s’està fent amb les depuradores.

CiU i PSC, amb la complicitat d’ERC, s’estan venent una estructura d’Estat que garanteix un bé comú com és l’aigua, sotmetent-la a la lògica del benefici privat. Tot sempre amb la màxima opacitat, sense cap consulta a la ciutadania i amb augments en el rebut superiors al 30%.

Una lògica que incorpora el tall del subministrament a les famílies que per raons econòmiques no poden pagar el cost de la factura… agreujant així situacions d’exclusió social. L’aigua és un dret humà imprescindible per una vida digne incompatible amb unes empreses que només miren pels beneficis dels seus accionistes. La ILP contra la pobresa energètica ja ha recollit més de 70.000 signatures per dur al Parlament un llei que acabi amb aquesta situació.

La Plataforma Aigua és Vida ha organitzat la presentació del Pacte Social de l’Aigua, un pacte recolzat per centenars d’organitzacions socials, veïnals i polítiques i que a nivell europeu ja ha recollit més d’1.700.000 signatures perquè la gestió de l’aigua sigui exclosa de l’Acord del Lliure Comerç (TTIP) amb els EUA. Tractat que sens dubte provocaria una nova onada de privatitzacions dels serveis públics, l’eliminació de normes ambientals, així com un atac al dret de les classes populars i treballadores.

Aquest Pacte Social per l’Aigua posa sobre la taula un debat imprescindible ara i aquí. La re-municipalització de la gestió de l’aigua a Catalunya. Al món ja són 254 grans ciutats les que ho han fet, com París, Buenos Aires o Berlín.

I exemples exitosos de gestió municipal de l’aigua no en manquen a casa nostra: Olesa, Manresa, el Prat, Reus, Mataró…amb rebuts de l’aigua molts més econòmics i millor control de tot el sistema d’aigua de boca.

El darrer, a Montornès del Vallès, on l’equip de govern liderat per EUiA ha rescatat la concessió privada i millorat no només la gestió, sinó que els beneficis -en comptes d’anar als accionistes- es destinin a la millora i manteniment de la xarxa i el clavegueram que estaven abandonats.

Ara la ciutadania de Montornès ja no és clienta de l’empresa privada, és usuaria del servei públic d’aigua. S’ha acabat amb una situació d’opacitat i ara es coneixen dels costos i es decideix on destinar els beneficis… Això també és sobirania. El mateix han fet amb el manteniment elèctric o el complex esportiu municipal. Han reduït a la meitat els costos i han contractat el doble de treballadores. Tot un exemple.

Leave a Comment

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>